El llibre es divideix en quatre subtítols: petites mostres, la capsa plena, de colors irisats i de colors naturals. Segons l’autora, aquestes serpentines de versos són com banderoles de festa per a guarnir la grisor de cada dia. Per als més petits són divertiment o somni, però, també, poden ser un alè d’aire fresc per a aquells que no han perdut la il·lusió de veure voleiar les serpentines.
Del blanc al negre
Al sorral del riu
buscarem pedretes;
blanques per a tu,
per a mi les negres;
les grises seran
de qui en vulgui prendre.
Així, tu riuràs,
i jo tindré penes;
mes, l’altre viurà
mirant sense veure,
sense tenir goig
i sense tristesa.
No vulguem el gris
de la indiferència.
L’amor està fet
D’alegria i pena,
Amb tots els colors
Entre el blanc i el negre.
El “sí” i el “no”
Quatre lletres enfadades
fugen de l’ordinador;
són les dues de dir “sí”
i les dues de dir “no”.
Ara, tot ho escriu ambigu,
sense negar ni afirmar;
tot hi queda a mitges tintes,
no s’hi posa res en clar.
Potser hi ha gent que hi escriuen,
amb aquell ordinador...
arreu llegim moltes coses
on no es diu ni “sí” ni “no”.
La revetlla
-Bona nit, tingueu, estrelles!
Si voleu baixar al carrer,
l’hem guarnit per la revetlla
amb garlandes de paper,
banderoles, serpentines
i fanalets de colors.
Vindran músics a tocar-hi
uns balls ben engrescadors.
Us veiem que esteu tant soles
d’una a una, al cel tan gran,
que ens hem dit: “Val més que baixin
i amb nosaltres ballaran”.
Si la festa fos molt llarga
i al carrer tinguéssiu fred,
podríeu arrecerar-vos
dintre d’algun fanalet.
Els veïns d’altres revetlles
quedarien admirats
d’uns fanalets japonesos
mai tan ben il·luminats.
-Bona nit, amics, i gràcies!
El cel no ens deixa venir,
però mirarem la festa
i us farem llum des d’aquí.