Aquest llibre és un recull de poemes i contes de Joana Raspall amb il·lustracions d'Àfrica Fanlo. Els llibres que s'han utilitzat per fer-ne el recull són: Versos amics, Serpentines de versos, Concert de poesia i Contes del "si és no és". Aquest recull es va fer al 2013 per commemorar l'any Joana Raspall.
Mar Pavón. Il·lustracions: Rebeca Luciani. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 2004. Núm. Pàg. 63. El llibre està dividit en quatre parts. La primera part és una barreja de poemes que tracten des del somni i el record fins al Carnestoltes. Els poemes tracten diversos temes. A la segona part, l’autora ens parla d’animals. La tercera part, està farcida de petits moments que es viuen en el dia a dia amb els infants quan són a casa. Per últim, l’autora dedica uns versos a les diferents parts del cos i també a altres petits moments de convivència amb nens i nenes.
Una punxada en fals L’abella, ai pobra abella! Ha punxat amb l’agulló un coixí en forma d’ovella farcit sempre de cotó.
Bé per ser curta de vista, bé per curta de gambals, l’abella ha estat una artista en fer una punxada en fals.
L’abella, ai pobra tita, ves com ha hagut de patir, tot morint amb la sospita que moria perquè sí!
El melic es queixa El melic es queixa, es queixa el melic, - No tinc cap germà, no tinc cap amic...
El melic es queixa, es queixa el melic: -Són dues les mans, com dos són els pits.
El melic es queixa, es queixa el melic: - Els dits formen grups, d’allò més units.
El melic es queixa es queixa el melic: - I jo, que sóc un, tan solet que estic...! El melic es queixa, es queixa el melic: - Vull al meu costat, un altre melic!
I el nas i la boca, de ses queixes tips, es queixen alhora:
- Ai, calla, melic, QUE TAMPOC NOSATRES FÓREM BEN SERVITS!
Quins nassos! Un nas i una nassa fugiren plegats al país dels nassos, on es van casar.
I ja a casa seva tingueren nassets, el nas i la nassa, xatons i amb moquets.
Tots eren feliços, llevat de les cares d’on havien fugit el nas i la nassa:
El nas, d’una vella; la nassa, d’un vell; tots dos amb ulleres, d’aquelles d’augment.
Un nas i una nassa fugiren plegats, deixant-hi, quins nassos!, dos cecs desnassats.
Somni i record Jo vaig ser nena. Ara sóc dona, però a dins meu duc una mena de cosa bona: “boli” i pinta ... (somni i record).
Porto ben plenes les mans de tinta i el cap, amb trenes a dins el cor!
Lola Casas. Il·lustracions: Gustavo Roldán. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 2006. Núm. Pàg. 69. El llibre està dividit en cinc apartats: animals, el cos, la natura, per a menjar i la vida. En aquests versos l’autora ha volgut posar l’atenció en els detalls més petits del nostre entorn. Són poemes de contingut senzill que serveixen com a eina lúdica per a infants i mestres, versos dedicats als més menuts perquè, en el pot petit hi ha la bona confitura. A continuació, trobareu alguns d'aquests petits poemes.
La punta de la llengua El punt final d’aquella gimnasta que tot ho tasta.
Res Cap cosa. Partir de zero. Inici de l’esperança.
Angelet (*el fruit de la planta dent de lleó) Vola lluny, plomall de flor, cor de vent, ales de gasa. Puja amunt pel cel d’estiu, cerca espai i nova casa.
Caputxeta Dins del bosc fosc i obac, un punt vermell sempre ajuda el llop trapella a saber per on passeja la nena de la cistella.
Joana Raspall. Il·lustracions: Christian Ynaraja. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 2000. Núm. Pàg. 79. El llibre es divideix en quatre subtítols: petites mostres, la capsa plena, de colors irisats i de colors naturals. Segons l’autora, aquestes serpentines de versos són com banderoles de festa per a guarnir la grisor de cada dia. Per als més petits són divertiment o somni, però, també, poden ser un alè d’aire fresc per a aquells que no han perdut la il·lusió de veure voleiar les serpentines.
Del blanc al negre Al sorral del riu buscarem pedretes; blanques per a tu, per a mi les negres; les grises seran de qui en vulgui prendre. Així, tu riuràs, i jo tindré penes; mes, l’altre viurà mirant sense veure, sense tenir goig i sense tristesa.
No vulguem el gris de la indiferència. L’amor està fet D’alegria i pena, Amb tots els colors Entre el blanc i el negre.
El “sí” i el “no” Quatre lletres enfadades fugen de l’ordinador; són les dues de dir “sí” i les dues de dir “no”. Ara, tot ho escriu ambigu, sense negar ni afirmar; tot hi queda a mitges tintes, no s’hi posa res en clar.
Potser hi ha gent que hi escriuen, amb aquell ordinador... arreu llegim moltes coses on no es diu ni “sí” ni “no”.
La revetlla -Bona nit, tingueu, estrelles! Si voleu baixar al carrer, l’hem guarnit per la revetlla amb garlandes de paper, banderoles, serpentines i fanalets de colors. Vindran músics a tocar-hi uns balls ben engrescadors. Us veiem que esteu tant soles d’una a una, al cel tan gran, que ens hem dit: “Val més que baixin i amb nosaltres ballaran”. Si la festa fos molt llarga i al carrer tinguéssiu fred, podríeu arrecerar-vos dintre d’algun fanalet. Els veïns d’altres revetlles quedarien admirats d’uns fanalets japonesos mai tan ben il·luminats. -Bona nit, amics, i gràcies! El cel no ens deixa venir, però mirarem la festa i us farem llum des d’aquí.
Joana Raspall. Il·lustracions: Marta Balaguer. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 2004. Núm. Pàg. 88 Aquest llibre no és un simple recull de versos per a joc, distracció o base d’exercicis literaris o lingüístics a les escoles. Es proposa, sobretot, desvetllar l’emoció poètica en les sensibilitats més joves, ajudant a descobrir el ritme vital de l’entorn i la bellesa de la fantasia ... i si seguiu llegint podreu començar a desvetllar la vostra emoció per la poesia i també despertar-la als més menuts de casa.
El vestit de la nina Amb pètals de tulipa ben rentats amb rosada, faré un vestit de festa per a la meva nina. El cosiré amb la seda que filen les aranyes per fer la teranyina. El guarniré amb botons fets de llavor de quiwi, i el coll, amb pell de préssec vellutat i suau. Li posaré sabates de clofolles de pipa que sigui petitona, - la més grossa li cau-.
Tothom que la veurà la trobarà bonica i em dirà de seguida: - M’hi vols deixar jugar?
Jugar a bales Si jo tingués ales pujaria al cel a robar un estel per jugar a bales. Lluiria més i a tots guanyaria!...
Lola Casas. Il·lustracions: Pere Borrell. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 2007. Núm. Pàg. 68 Aquest llibre és un ampli repertori de poemes sobre la nit, nits de l’any i animals que estimen la nit. Els versos, estan escrits amb el llenguatge sempre ric i entenedor de l’autora. Aquest poemari va néixer després que l’autora escoltés La nit transfigurada, una bellíssima peça del músic vienès Arnold Schönberg inspirada en un text del poeta modernista Richard Dehmel. És per això, que el llibre suggereix, com a complement, un recull de peces musicals per acompanyar la lectura dels poemes. Seguidament, podeu trobar un dels poemes que apareix en el llibre i també les seves il·lustracions.
Tres festes per a una granota La granota verda nota amb alegria que el cel s’enfosqueix i s’acaba el dia. La granota verda espera amb delit que el sol s’endormisqui i arribi la nit. Per poder nedar i fer un capbussó. Ai, que ve de gust! Fa tanta calor!
Per sortir amb amics, endrapant mosquits, cantar-li a la lluna i explicar acudits.
Per muntar un concert i fer xerinola. Ben acompanyada! Mai vol estar sola!
El meu nom és Sílvia Mariné, estudio Educació Infantil i m'entusiasma la poesia tant de petits com de grans. Aquest blog vol oferir un ventall de llibres de poesia per als més petits de la casa, perquè ja se sap que, al pot petit hi ha la bona confitura!