El llibre està dividit en quatre parts. La primera part és una barreja de poemes que tracten des del somni i el record fins al Carnestoltes. Els poemes tracten diversos temes. A la segona part, l’autora ens parla d’animals. La tercera part, està farcida de petits moments que es viuen en el dia a dia amb els infants quan són a casa. Per últim, l’autora dedica uns versos a les diferents parts del cos i també a altres petits moments de convivència amb nens i nenes.
Una punxada en fals
L’abella, ai pobra abella!
Ha punxat amb l’agulló
un coixí en forma d’ovella
farcit sempre de cotó.
Bé per ser curta de vista,
bé per curta de gambals,
l’abella ha estat una artista
en fer una punxada en fals.
L’abella, ai pobra tita,
ves com ha hagut de patir,
tot morint amb la sospita
que moria perquè sí!
El melic es queixa
El melic es queixa,
es queixa el melic,
- No tinc cap germà,
no tinc cap amic...
El melic es queixa,
es queixa el melic:
-Són dues les mans,
com dos són els pits.
El melic es queixa,
es queixa el melic:
- Els dits formen grups,
d’allò més units.
El melic es queixa
es queixa el melic:
- I jo, que sóc un,
tan solet que estic...!
El melic es queixa,
es queixa el melic:
- Vull al meu costat,
un altre melic!
I el nas i la boca,
de ses queixes tips,
es queixen alhora:
- Ai, calla, melic,
QUE TAMPOC NOSATRES
FÓREM BEN SERVITS!
Quins nassos!
Un nas i una nassa
fugiren plegats
al país dels nassos,
on es van casar.
I ja a casa seva
tingueren nassets,
el nas i la nassa,
xatons i amb moquets.
Tots eren feliços,
llevat de les cares
d’on havien fugit
el nas i la nassa:
El nas, d’una vella;
la nassa, d’un vell;
tots dos amb ulleres,
d’aquelles d’augment.
Un nas i una nassa
fugiren plegats,
deixant-hi, quins nassos!,
dos cecs desnassats.
Somni i record
Jo vaig ser nena.
Ara sóc dona,
però a dins meu
duc una mena
de cosa bona:
“boli” i pinta ...
(somni i record).
Porto ben plenes
les mans de tinta
i el cap, amb trenes
a dins el cor!