Aquest llibre és un recull de poemes i contes de Joana Raspall amb il·lustracions d'Àfrica Fanlo. Els llibres que s'han utilitzat per fer-ne el recull són: Versos amics, Serpentines de versos, Concert de poesia i Contes del "si és no és". Aquest recull es va fer al 2013 per commemorar l'any Joana Raspall.
Joana Raspall. Il·lustracions: Christian Ynaraja. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 2000. Núm. Pàg. 79. El llibre es divideix en quatre subtítols: petites mostres, la capsa plena, de colors irisats i de colors naturals. Segons l’autora, aquestes serpentines de versos són com banderoles de festa per a guarnir la grisor de cada dia. Per als més petits són divertiment o somni, però, també, poden ser un alè d’aire fresc per a aquells que no han perdut la il·lusió de veure voleiar les serpentines.
Del blanc al negre Al sorral del riu buscarem pedretes; blanques per a tu, per a mi les negres; les grises seran de qui en vulgui prendre. Així, tu riuràs, i jo tindré penes; mes, l’altre viurà mirant sense veure, sense tenir goig i sense tristesa.
No vulguem el gris de la indiferència. L’amor està fet D’alegria i pena, Amb tots els colors Entre el blanc i el negre.
El “sí” i el “no” Quatre lletres enfadades fugen de l’ordinador; són les dues de dir “sí” i les dues de dir “no”. Ara, tot ho escriu ambigu, sense negar ni afirmar; tot hi queda a mitges tintes, no s’hi posa res en clar.
Potser hi ha gent que hi escriuen, amb aquell ordinador... arreu llegim moltes coses on no es diu ni “sí” ni “no”.
La revetlla -Bona nit, tingueu, estrelles! Si voleu baixar al carrer, l’hem guarnit per la revetlla amb garlandes de paper, banderoles, serpentines i fanalets de colors. Vindran músics a tocar-hi uns balls ben engrescadors. Us veiem que esteu tant soles d’una a una, al cel tan gran, que ens hem dit: “Val més que baixin i amb nosaltres ballaran”. Si la festa fos molt llarga i al carrer tinguéssiu fred, podríeu arrecerar-vos dintre d’algun fanalet. Els veïns d’altres revetlles quedarien admirats d’uns fanalets japonesos mai tan ben il·luminats. -Bona nit, amics, i gràcies! El cel no ens deixa venir, però mirarem la festa i us farem llum des d’aquí.
Joana Raspall. Il·lustracions: Pere Cabaret. Edicions: El cep i la nansa. 2011. Núm. Pàg. 68 De la mà de Joana Raspall, “El meu món de poesia”, és una antologia de poemes per a infants, molt ben acompanyats per les il·lustracions d’en Pere Cabaret. El llibre inclou un DVD amb els poemes recitats per la mateixa autora. Segons Joana Raspall: “Tots els poemes són molt diferents: n’hi ha alguns amb una mica de sentiment, d’amor i de companyia; hi ha d’haver fantasia, però també s’ha de parlar de coses conegudes i personals, del dia a dia, perquè a la vida diària també hi ha compàs; n’hi ha alguns de seriosos i també de broma, fins i tot n’hi ha d’haver que no tinguin cap solta! A la canalla se’ls ha d’acostumar a llegir poemes de tota mena. En un recull de poemes no podem donar un sol to. És un llibre que ha d’anar a totes les mans i cadascú triarà el que li agradi”.
En Pol És tan ampli i vistós, l’aparador, i tan il·luminades, les joguines, que s’hi atura fascinat, en Pol. Quantes pilotes i construccions... trens, bicicletes, dinosaures, nines... i quantes capses de no se sap què! Potser de màgia o de guinyol, o de disfresses d’herois i de fades...
Dalt d’un prestatge, un ós de peluix de grans pupil·les negres i encantades, sembla que el cridi; l’invita a jugar prop de la nina de galtes rosades i llargues trenes de color de sol. Ell, de bon grat pensa que hi jugaria!, però la mare diu que és massa gran per divertir-se amb óssos i nines.
-Què vol dir, massa gran?- rumia en Pol.
El jardiner - Dóna’m una flor, jardiner que regues el jardí florit. - Què en faràs, amiga? - Me la posaré al damunt del pit. - Pensaràs en mi? - Mentre la flor duri, en tu pensaré, i quan es mustigui me n’oblidaré.
Ell, enamorat, la vol fer captiva i li ha regalat una sempreviva.
Cirurgia La papalloneta s’ha trencat una ala; li cau destrossada al peu del roser. - Ai, que no hi ha metge que pugui curar-me! - sospira la pobra-. Ara, què faré? - No ploris, amiga- li diu una rosa, la més bella i fresca de tot el jardí-. Et donaré un pètal que et pugui fer d’ala; l’aranya té traça i te’l pot cosir.
L’aranya, que és sàvia i tothora fila, amb amor la feina enllesteix aviat. ...I la papallona torna a fer volades amb una ala blanca i un pètal rosat.
Enemigues La pilota i la sabata fa temps que són enemigues. No voldrien jugar juntes i sempre hi ha de jugar. L’una rep les patacades,
l’altra malmet la puntera;
no hi ha més jocs, per a elles, que aquell de botre i picar.
A la vida tot s’acaba... i ve el moment que es fan velles. Després d’estar abandonades en algun racó polsós, es retroben dins la panxa d’un camió de deixalles, camí dels abocadors:
- Hola, pilota aixafada! - Hola, sabata esbotzada! - Fa molt de temps que no et veia; no tens ganes de jugar? - Prou que ho faria, sabata, si aconseguien inflar-me; però i tu? - Jo no puc moure’m sense el peu que em fa xutar. Han callat. Semblen amigues; no en trauran res de renyir.
Al pas del temps, les baralles sovint acaben així.
Joana Raspall. Il·lustracions: Marta Balaguer. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 2004. Núm. Pàg. 88 Aquest llibre no és un simple recull de versos per a joc, distracció o base d’exercicis literaris o lingüístics a les escoles. Es proposa, sobretot, desvetllar l’emoció poètica en les sensibilitats més joves, ajudant a descobrir el ritme vital de l’entorn i la bellesa de la fantasia ... i si seguiu llegint podreu començar a desvetllar la vostra emoció per la poesia i també despertar-la als més menuts de casa.
El vestit de la nina Amb pètals de tulipa ben rentats amb rosada, faré un vestit de festa per a la meva nina. El cosiré amb la seda que filen les aranyes per fer la teranyina. El guarniré amb botons fets de llavor de quiwi, i el coll, amb pell de préssec vellutat i suau. Li posaré sabates de clofolles de pipa que sigui petitona, - la més grossa li cau-.
Tothom que la veurà la trobarà bonica i em dirà de seguida: - M’hi vols deixar jugar?
Jugar a bales Si jo tingués ales pujaria al cel a robar un estel per jugar a bales. Lluiria més i a tots guanyaria!...
El meu nom és Sílvia Mariné, estudio Educació Infantil i m'entusiasma la poesia tant de petits com de grans. Aquest blog vol oferir un ventall de llibres de poesia per als més petits de la casa, perquè ja se sap que, al pot petit hi ha la bona confitura!